Només el 39% de les converses entre l’alumnat dels instituts públics de la ciutat es fan en català, una dada que el Pla vol revertir amb mesures a l’educació, el comerç, els serveis públics i les entitats

L’Ajuntament de Valls ha presentat el Pla d’impuls del català 2027-2030, el primer document que fixa una estratègia municipal per fomentar l’ús social de la llengua. El Pla recull 71 actuacions, que s’han d’aplicar durant quatre anys, en àmbits que van de l’ensenyament i el comerç a l’esport, la cultura, els serveis públics i les entitats.

Un punt de partida que preocupa
La diagnosi mostra que el català perd presència en espais de la vida quotidiana, sobretot entre els joves. Un estudi encarregat per l’Ajuntament a Plataforma per la Llengua als tres instituts públics de la ciutat va constatar que només el 39% de les converses entre l’alumnat es fan en català, i que als cicles formatius la xifra baixa al 21%.

Un pla fet amb la ciutat
El document és fruit del Consell de Política Lingüística de Valls i d’un procés de participació ciutadana, amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, per mitjà de l’Oficina de Català, i entitats com Valls per la Llengua, que agrupa 88 entitats, i Òmnium Alt Camp. S’estructura en 7 línies de treball, 20 objectius, 24 mesures i 71 actuacions, amb indicadors per avaluar-ne el compliment. La Regidoria d’Educació i Política Lingüística en farà el seguiment i l’avaluació durant el 2027-2030.

Mesures destacades

• Serveis públics: clàusules lingüístiques en la contractació pública, sensibilització del personal municipal i difusió dels drets lingüístics, especialment en l’àmbit sanitari i sociosanitari.
• Aprenentatge: ampliar i coordinar els cursos de català, amb atenció especial a les persones nouvingudes, i crear espais per practicar-lo amb confiança.
• Comerç i empreses: informació sobre la normativa, assessorament als establiments i promoció de l’atenció en català.
• Educació i lleure: actuacions des de les escoles bressol fins a la secundària, amb reforç de les activitats culturals, esportives i de lleure en català i dels recursos per al públic jove.
• Entitats i ciutadania: criteris lingüístics en els ajuts i subvencions municipals, un mes anual dedicat a la llengua, campanyes de sensibilització i una bústia ciutadana per a consultes i incidències sobre drets lingüístics.

Del que és puntual a una política continuada
Amb aquest primer Pla, Valls es dota d’un full de ruta per passar d’iniciatives puntuals a una política lingüística sostinguda, amb la implicació de l’administració, les entitats i la ciutadania. L’objectiu és que el català es parli més, en més espais i entre més persones, i que tothom qui vulgui aprendre’l i fer-lo servir trobi oportunitats per fer-ho.

La presentació va anar a càrrec de la regidora d’Educació i Política Lingüística, Teresa Rull; la regidora de Cultura, Rosa Maria Rovira; Jordi de Bofarull, de Valls per la Llengua; Jordi Murtró, president d’Òmnium Alt Camp, i Laura Giné, directora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.